#distànciaaugmentada

Carlos A. Coach / Blog  / #distànciaaugmentada

#distànciaaugmentada

Segons la RAE, la distància és el “espai o interval de lloc o de temps que hi ha entre dues coses o successos”, el “allunyament, desviament, desafecte entre persones” i guardar les distàncies la defineix com “observar en el tracte amb altres persones una actitud que exclou familiaritat o excessiva cordialitat “. En temps de quarantena, s’ha posat de moda l’etiqueta #distanciasocial. No hi ha definició, però es refereix a la recomanació de no besar-se, de no abraçar-se, de no donar-se una encaixada de mans. Es parla de la fàcil transmissió d’un virus procedent de la Xina. Però hi ha un altre virus que no ocupa titulars. Es diu individualisme. Confinat, pots fer qualsevol activitat en streaming. Potser, aquest Gran Hermano casolà hagi vingut per quedar-se. La teva butxaca t’ho agrairà!

Cinema, teatre, lectura, exposicions, gimnàs, viatges i, fins i tot, birres i sopars amb amics i amigues a través de la videotrucada de WhatsApp, el tutorial de Youtube o el directe d’Instagram. Individualisme 4.0. Òbviament, ni ens plantegem que, en una ciutat com Barcelona, ​​amb 1.636.762 habitants, hi hagi persones que no tenen accés a les noves tecnologies.

Encara em segueix donant arcades el postureo de # quédateencasa. No és el mateix obligació que devoció. COVID-19 sembla el nom d’un dibuix animat. El que és un fet és que ha augmentat la distància física i la distància social. Visc a 6 minuts de el mosaic de Miró a la Rambla, i mai vaig pensar que pogués estar tan lluny. En tot cas, i quan la situació canviï, només cal 700 passos. O per a trajectes més llargs, hi ha el metro, el rodalies o l’AVE. Però, com combatem la #distanciasocial? Vivim a través de la pantalla, i les xarxes socials ens fan éssers insociables. Ens convertim a l’oci de comandament a distància, cop de ratolí i demanat de Glovo. I certs hàbits es consoliden ràpid! En dies de tancament involuntari, jo proposo plans simples com llegir un llibre, pintar mandales o observar a través de la finestra. I, per descomptat, conrear la nostra alfabetització mediàtica. Ser crítics amb els mitjans de comunicació: què ens expliquen, per què i com. La periodista Rosa Maria Calaf insisteix en la distinció entre dades i opinió, i en què “sembla que informa millor el que desinforma millor”.

La quarantena pot ser temps per a la reflexió. Però, potser, ens ofeguem a la xarxa i desaprofitem segons, minuts, hores, dies, setmanes … També comprovarem si la #distanciasocial es tradueix en #distanciaaumentada. I si, finalment, el # quédateencasa o #yomequedoencasa molava tant.